“El cos mateix ha sigut absorbit pel treball i després descartat”.
PRESÈNCIA I ABSÈNCIA / 2025
La figura de malla metàl·lica simbolitza la relació entre el cos i el treball, destacant com, en l’ l’àmbit rural, el cos ha sigut la principal eina del treballador. La seua estructura translúcida evoca una presència etèria, un recordatori de la corporeïtat de l’esforç físic.
Al mateix temps, en un context històric més ampli, l’obra suggereix la transformació del treball al llarg del temps, en el qual el treballador s’ha tornat quasi invisible dins dels processos productius industrialitzats. Així, la figura encarna tant la presència com la seua progressiva desaparició, l’absència. Presència i absència.
La figura aniria penjada en qualsevol racó, preferiblement al costat dels “tamizadors”, la figura com a part del procés productiu, es a dir, L’Haca.
La disposició serà una disposició “descuidada”, com si la malla haguera quedat allí per accident, juntament amb altres objectes al voltant.
En presentar-la com un objecte més, quasi oblidat, la figura es mimetitzarà amb els utensilis, perdent la seua identitat humana, com si el cos mateix haguera sigut absorbit pel treball i després descartat.
