Fotografia de Jonay Cogollos. Empatia voluntaria. Novembre 2024

L ‘ art de sobreviure.

És temps de supervivència, l’art de poca ajuda és.

Me n’adone de la inutilitat de tot allò que creíem i creiem. Al igual que la Fe, la crua realitat es infalible. Sembla que Deu ha desaparegut. 

Ara bé, gracies a la poètica, els humans superen les catástrofes i poden imaginar un món  on la productivitat  consumista es veu superada per la empatia i la solidaritat i ahí, sí, l’artista te una escletxa per on es pot colar. Sí hom creu, si ho pot imaginar, ho pot aconseguir. Y es que la creativitat va més enllà d la crua realitat.

Recordem aquestes vivències i tingam present a l’hora de crear, que l’art es supervivència. Així puix, oblidense dels grans boatos i per analogía beatos, i posem-se a TREBALLAR com si en «ello» ens anara la vida.

Fotografia de Maria LLopis. Emergència solidaria. Nov. 24