{"id":5016,"date":"2025-03-09T11:23:42","date_gmt":"2025-03-09T11:23:42","guid":{"rendered":"https:\/\/martillopis.es\/?p=5016"},"modified":"2025-03-09T11:43:06","modified_gmt":"2025-03-09T11:43:06","slug":"resignificacio-i-persistencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martillopis.es\/?p=5016","title":{"rendered":"RESIGNIFICACI\u00d3 I PERSIST\u00c8NCIA."},"content":{"rendered":"\n

La dona i la mem\u00f2ria en moments de fosc\u00faria.<\/p>\n\n\n\n

Resumen<\/p>\n\n\n\n

El fil conductor de este projecte vol, a partir de l\u2019art, resignificar les tasques de les dones en un context advers, la seua resili\u00e8ncia davant les dificultats i la seva persist\u00e8ncia per mantenir i sostenir les seues fam\u00edlies i comunitats tot just a primers del segle XX. A tal fi s\u2019ha projectat la exposici\u00f3 Resignificaci\u00f3 i Persist\u00e8ncia on, la investigaci\u00f3 y la mem\u00f2ria son les claus de  una proposta art\u00edstica contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

La artista Isabel Mart\u00ed amb la seua pe\u00e7a: Fora de horari; <\/em>el treball de la associaci\u00f3 de ames de casa Tyrius; i la emergent energia dels joves del batxillerat art\u00edstic son els ingredients necessaris per a que esta exposici\u00f3 col\u00b7lectiva marque una fita en la casa de cultura de Rafelbunyol.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Tot va comen\u00e7ar arreplegant llen\u00e7ols de les nostres mares i iaies que tant amics, com ve\u00efnes i familiars ens feren arribar. Amb eixa mat\u00e8ria prima, Isabel Mart\u00ed, comen\u00e7\u00e0 a retallar peda\u00e7os i a cosir-los un al costat d\u2019altre per a formar una gran mant\u00f3 que parlara del somnis, dels jocs, dels plors, de les cures, de moments de dolor i de plaer, i que pr\u00e0cticament ha estat a c\u00e0rrec de les dones, si no per devoci\u00f3, per obligaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A fi de acotar la experi\u00e8ncia art\u00edstica i la investigaci\u00f3, es centrarem en les nostres viv\u00e8ncies. Mares i Iaies nascudes a primers de segle XX, en uns anys on la pol\u00edtica social i econ\u00f2mica era q\u00fcesti\u00f3 dels homes i a m\u00e9s a m\u00e9s, amb continues repressions d\u2019expressi\u00f3 i llibertat.<\/p>\n\n\n\n

No es tracta de fer una revisi\u00f3 de la hist\u00f2ria sin\u00f3 de  posar en valor les qualitats humanes universals i l’experi\u00e8ncia personal de eixes dones dins d\u2019un sistema opressiu. Un r\u00e8gim que va limitar les llibertats i va imposar un rol espec\u00edfic a les dones, les quals van mostrar for\u00e7a interior i habilitat per adaptar-se a les circumst\u00e0ncies adverses trobant maneres de mantenir el seu entorn familiar. Tot condimentat dins de un marc cat\u00f2lic, on l\u2019esgl\u00e9sia jugava un paper important , tant com a model educatiu i de alliberaci\u00f3, com de control i censura.<\/p>\n\n\n\n

Valors com l’honestedat, el treball dur, la disciplina i la paci\u00e8ncia, que sovint eren promoguts per l\u2019establiment i tantes vegades de manera obligat\u00f2ria, no li lleven  valor a la fortalesa de estes dones per seguir endavant amb la fam\u00edlia i la comunitat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Context hist\u00f2ric.<\/p>\n\n\n\n

La exposici\u00f3 pret\u00e9n parlar de aquelles dones nascudes a primers del segle XX que de alguna manera varen viure o malviure amb la dictadura de Primo de Rivera, amb la segona rep\u00fablica, la guerra civil i, per suposat la postguerra franquista, que a la fi \u00e9s el que m\u00e9s a prop est\u00e0 de la nostra mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Son dones an\u00f2nimes que van exercir un paper crucial en les seues comunitats i, per tant, en la fam\u00edlia. El seu rol, ben diferenciat, se emmarcava en la cura, en la cuina i en la costura, i moltes vegades, en feines poc remunerades als magatzems de fruita o verdura, o en alguna f\u00e0brica de manufacturaci\u00f3. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s que eren les dones que esquivant la adversitat van influir en l’educaci\u00f3 i crian\u00e7a de les generacions posteriors. Ens trameteren  entre rialles i jocs la cultura i la mem\u00f2ria. El seu llegat \u00e9s, sens dubte, de incalculable valor. No eren celebres, ni revolucionaries, per\u00f2 foren les nostres madrines, les que van fer possible els primers brots d\u2019igualtat, llibertat, i col\u00b7lectivitat<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Motivacions extra.<\/p>\n\n\n\n

Vivim de manera expr\u00e9s el dia a dia. El segle XXI no deixa de donar-nos sorpreses i canvis de manera accelerada. La pol\u00edtica s\u2019ha simplificat sobre manera buscant la popularitat. La enginyeria  digital ens ha engolit i ens ha parcel\u00b7lat en xarxes socials que, contradict\u00f2riament, promouen el narcisisme individualista i a la vegada ens uniforma en diferents estils, depenent de la data de naixement: Alfa, Zeta, Millennians, Ics, Baby boomers… Estem sotmesos a una personalitat ja configurada.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, la acceleraci\u00f3 de noticies que les xarxes estan capacitades per a construir de manera moltes vegades dubtosa, ens fa oblidar all\u00f2 important, ens confon. Oblidem r\u00e0pidament  el que f\u00e9rem ahir  per centrar-nos en un avui enredat en les xarxes on el futur ja es passat, i este, el passat, \u00e9s una cosa antiquada i farragosa.<\/p>\n\n\n\n

Som sabedors de que la tecnologia actual ens fa la vida f\u00e0cil, molt f\u00e0cil. Deia Bauman que el M\u00f2bils no porten botons on entropessar, son lluents, plans, sense arestes ni profunditat, i son sobretot obsolescents. Al igual que electrodom\u00e8stics, les noticies, el \u00e8xits aconseguits i  les nostres  relacions, incl\u00f2s les de parella,  tenen data de caducitat. Els plans de futur s\u2019han redu\u00eft al m\u00ednim exigit.<\/p>\n\n\n\n

En eixe context parlar de mem\u00f2ria ens fa f\u00e0stic. \u00c9s millor enredar o millor encara oblidar-se. Per a qu\u00e8 preocupar-se . I en eixe context de vida f\u00e0cil volem parlar de altres valors . Valors que consideren al altre, al diferent, al estrany en un moment que les fronteres pareixen cr\u00e9ixer pam a pam. Valors que Marina Garc\u00e9s anomena el \u201cnosaltres\u201d. Crear all\u00f2 com\u00fa, all\u00f2 que ens fa m\u00e9s fots, que ens anima a ajuntar les mans i que va en contra del individualisme capitalista que promou justament el contrari.<\/p>\n\n\n\n

Les xarxes promouen la fama i la felicitat r\u00e0pida i s\u2019oblida de lo quotidi\u00e0 i del esfor\u00e7  per a dur a terme. Y si es ben cert que ja fa temps que promouen una vida saludable i sana, se\u2019n adonem que en el fons est\u00e0 dirigida a sobrevalorar el nostre cos, el nostre ego i en cap cas a posar la comunitat per davant. A no ser, clar, per a diferenciar-se de l\u2019altre, per a expulsar a l\u2019altre, per a encasellar a l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n

Les xarxes d\u2019abans, de les que volem parlar en esta exposici\u00f3 Resignificaci\u00f3 i Persist\u00e8ncia, creaven comboi, fam\u00edlies entre els diferents, amics de carn i ossos, buscaven el contacte f\u00edsics, relacions permanents. Moltes vegades estes xarxes eren una manera de lliurar-se de les obligacions que a m\u00e9s de anar a la f\u00e0brica, al camp o al magatzem havien de mantindr\u00e9 la casa neta, i curar dels grans i dels menuts.  Les colles d\u2019amigues sabien com escollir els temps on retrobar-se incl\u00f2s aprofitant la bancada de la esquerra a l\u2019esgl\u00e9sia. Les agranadores de l\u2019esgl\u00e9sia, les catequistes, les processons, incl\u00f2s la missa di\u00e0ria era aprofitada per a tindre un moment per a elles. Sabien burlar la repressi\u00f3 de manera resilent per\u00f2 amb descarada gr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que en temps de postguerra, l\u2019esgl\u00e9sia jug\u00e0 un paper molt important. Si \u00e9s ben cert que recolzava una \u00e8tica favorable a la dictadura i per tant de censura tamb\u00e9 es cert que podia ser un lloc d\u2019alliberament.  S\u00ed, L\u2019esgl\u00e9sia com a poble, a diferencia del estament eclesi\u00e0stic, era un espai que permetia la distracci\u00f3, el joc, les rialles i el que tant ens agrada, xarrar d\u2019a\u00e7\u00f2 i d\u2019all\u00f2, d\u2019aquell i de l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n

Ben mirat \u00e9s el mateix que fem en la actualitat a les xarxes per\u00f2 de manera virtual. Veiem com, de una manera o altra, els humans, malgrat tot, busquem les relacions. Potser siga hora de buscar eixos llocs comuns i burlar com feren les nostres iaies la censura dels monopolis actuals, on la productivitat consumista \u00e9s garantia d\u2019exit si no fora perqu\u00e8 elles ens ensenyarem que el m\u00e9s important era la fam\u00edlia, la companya i la empatia amb l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es pret\u00e9n?<\/p>\n\n\n\n

Si a primeres seria posar en valor la tasca que les dones de primers de segle realitzaren calladament en situacions de precarietat el m\u00e9s important podria ser involucrar les diferents disciplines art\u00edstiques com altaveus de la societat que vivim.<\/p>\n\n\n\n

El objectiu art\u00edstic seria esbossar en les diferents disciplines la import\u00e0ncia de les dones en la primera meitat del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

El objectiu conceptual seria parlar del valor de la dona en una Espa\u00f1a restringida per a elles y fer-ho de forma art\u00edstica. En certa manera, \u00e9s una tautologia, en tant, parlem de art i de la dona utilitzant a la dona y tamb\u00e9 a l\u2019art.<\/p>\n\n\n\n

Altres objectius passem per parlar de mem\u00f2ria, dels somnis, de les  il\u00b7lusions, dels jocs i dels deures, tamb\u00e9 d\u2019empatitzar amb l\u2019altre, del treball col\u00b7lectiu i m\u00e9s i m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Com ho volem presentar.<\/p>\n\n\n\n

La proposta comen\u00e7\u00e0 a partir del treball de la artista Isabel Mart\u00ed: Fora d\u2019horari<\/em>, fent refer\u00e8ncia a eixos moments i espais que els artistes i en general les dones, fora d\u2019horari, han de conquerir per a desenvolupar la creativitat o qualsevol altre projecte.<\/p>\n\n\n\n

Es tractava de arreplegar els llen\u00e7ols que les nostres mares ens havien deixat al dot, tamb\u00e9 de les ve\u00efnes  i de les amigues o companyes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Poc a poc mentre an\u00e0vem arribant les teles, Isabel Mart\u00ed comen\u00e7a a esmicolar-los en quadraets de 50 x 50 cm a fi de unir-los, conjuntar-los, per a fer un gran mant\u00f3, fins arribar a m\u00e9s de 40m2. Cada trosset portava inscrita una lletra tal i com feien les nostres mares i iaies quan cosien els dots. Elles foren les primeres en visibilitzar el nom de les filles.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 el treball era la suma de un col\u00b7lectiu de persones que havien aportat els seus records en forma de llen\u00e7ol, preten\u00edem que la proposta art\u00edstica tamb\u00e9 es desenvolupara al carrer. Per tant parlarem amb Maribel S\u00e1nchez, mestra de costura de  L\u2019associaci\u00f3 ames de casa Tyrius de Rafelbunyol, per a que elles tamb\u00e9 aportaren les seues teles i cosiren entre totes altre mant\u00f3 i ambd\u00f3s, el de elles i el de Isabel, convisqueren a la sala per a valoritzar la col\u00b7lectivitat.<\/p>\n\n\n\n

Es costum de este comissariat contar amb artistes emergents i per tant, aprofitant que a Rafelbunyol hi ha batxillerat art\u00edstic es posarem en contacte amb la professora Silvia Gonz\u00e1lez Echari que, encantada, transport\u00e0 el projecte per a que els alumnes presentaren una pe\u00e7a feta tamb\u00e9, tots junts, en com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Cada un d\u2019ells com cada una de les ames de casa participants estarien documentades a la fulla de sala de la exposici\u00f3. Era important presentar-los com artistes.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda es feu un treball d\u2019investigaci\u00f3 al poble. A fi de constatar una representaci\u00f3 de eixes dones, la gran majoria ja difuntes, comen\u00e7arem a arreplegar les fotos de l\u2019\u00e8poca on elles foren protagonistes.<\/p>\n\n\n\n

Primerament fou Jes\u00fas Fenollosa qui, despr\u00e9s de molts anys arreplegant fotos antigues del poble, ens va obrir la porta i acompanyar en eixa recerca. La Familia Caballer, Mellado, Portal\u00e9s, Barrachina, Castellar, Pascual, Lluch, Chulvi, Soro, Antequera, Alcaina, Bos\u00f3, Llopis, Salvador, Fenollosa, Sancho, Hernandiz, Piquer, Iborra, P\u00e9rez, Carbonell, Carretero, Garc\u00eda, Felix , Parrado, Furi\u00f3 i m\u00e9s i m\u00e9s, obriren el bagul dels records per a poder materialitzar la mostra.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Foren m\u00e9s de 100 fotografies i m\u00e9s de 300 les dones fotografiades. Aixi tot, un treball incomplet i que demana una continu\u00eftat a mig termini.<\/p>\n\n\n\n

Estes dones son an\u00f2nimes com hem comentat, no son celebritats ni revolucionaries ni protagonistes de cap llibre de historia per\u00f2 foren les nostres Madrines, en maj\u00fascula, hero\u00efnes an\u00f2nimes. Per tal de constatar esta invisibilitat les fotografies presentaven la cartel\u00b7la en blanc i per a trencar eixe circuit invisible, demanarem al p\u00fablic que, si reconeixia alguna de elles, apuntara el seu nom.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Es molt important en la nostra traject\u00f2ria la participaci\u00f3 del p\u00fablic. Creguem que el espectador es tamb\u00e9 artista. I en esta l\u00ednia, alhora, deixarem un espai en blanc per a que escrigueren all\u00ed el nom de les seues iaies, estigueren o no fotografiades en la sala.<\/p>\n\n\n\n

La sorpresa fou vorer com els m\u00e9s menuts, incl\u00f2s, les dibuixaven. El fet de dibuixar o escriure sobre una paret en blanc, creguem, trau el instint primari tal i com pass\u00e0  en les pintures rupestres. El p\u00fablic, es trasformava en artista.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n


<\/strong>No acabava ac\u00ed la participaci\u00f3 ciutadana:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

deixarem alguns quadres emmarcats y buits per a que el ve\u00efnat els reomplir\u00e0 aportant  aquelles fotos de sa mare o sa iaia i es poguera desenvolupar una experi\u00e8ncia completa i satisfact\u00f2ria per a tothom.<\/p>\n\n\n\n

A modo de conclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s, en definitiva, una exposici\u00f3 sensitiva que va des de les teles on\u00edriques i tot el que els llen\u00e7ols simbolitzen, fins a la presencia resignificada de les nostres mares i iaies de primers de segle XX que superaren amb resili\u00e8ncia i lluitaren amb persist\u00e8ncia per all\u00f2 important, la fam\u00edlia i la conviv\u00e8ncia, fonaments de la llibertat que hui  gaudim i que , dia a dia, es difumina a mans de les grans potencies multinacionals. \u00c9s una experi\u00e8ncia que reclama all\u00f2 local, all\u00f2 nostre front al m\u00f3n global que moltes vegades oblida d\u2019on venim i per tant ens nega saber on anar. En esta immersi\u00f3 de emocions la tasca art\u00edstica i reflexiva ha de ser un cam\u00ed per a descriure la crua realitat i reclamar la merescuda visibilitat .<\/p>\n\n\n\n

Resignificaci\u00f3 i Persist\u00e8ncia  ens convida a somiar,  a jugar, a riure i a plorar,  tal i com ens ensenyaren aquelles dones en la obscuritat de la postguerra.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La dona i la mem\u00f2ria en moments de fosc\u00faria. Resumen El fil conductor de este projecte vol, a partir de l\u2019art, resignificar les tasques de les dones en un context advers, la seua resili\u00e8ncia davant les dificultats i la seva persist\u00e8ncia per mantenir i sostenir les seues fam\u00edlies i comunitats tot just a primers del … <\/p>\n

Continuar leyendo \u00abRESIGNIFICACI\u00d3 I PERSIST\u00c8NCIA.\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5052,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,4],"tags":[81,22,134,71,44,135],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5016"}],"collection":[{"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5016"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5054,"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5016\/revisions\/5054"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/5052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martillopis.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}